El meu bloc de sisè: Yassmina: Treball Medi: Cartagena

                             CARTAGENA


                                              1.Símbols

                        Bandera                                    Escut

2.Dades importants de la ciutat

Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal compta amb 215.186 habitants censats (2009).

Geografia i relleu

La ciutat de Cartagena es troba situada al sud-est de la Península Ibèrica en les coordenades 37º36' N, 0º59' W. El seu terme municipal comprèn una extensió de 558,3 km².

Cartagena constitueix un gran plànol inclinat amb adreça NO-ES limitat al nord i nord-oest per serres pre-litorals (Carrascoy, El Port, Els Villares, Columbares i Escalona), i al sud i sud-oest per serres litorals (El Algarrobo, La Muela, Pelayo, Grossa, La Fausilla i Minera, amb les seues últimes estribacions en Cap de Pals).
Els materials dominants en la composició del terreny són sedimentaris, com la calcària, i metamòrfics, com la pissarra, marbre, etc.
El Casc Històric de la ciutat es troba delimitat per cinc menuts pujols (Molinete, Mont Sacro, Bosc de San José, Despeñaperros i Bosc de la Concepció) que en origen formaven part d'una península delimitada per un antic mar interior, conegut com Estero, i l'actual badia en la qual la ciutat s'obri al mar Mediterrani, un espai protegit entre les estribacions muntanyenques de San Julián i Galeres, forests entre els quals se situa l'entrada al port de la ciutat. L'antic mar interior es va dessecar i sobre el mateix es va construir, ja al començament del segle XX, l'Eixample de la ciutat. La seva ubicació entre cinc pujols va motivar, ja en els textos antics la seua comparança amb Roma.
L'espai urbà està delimitat o travessat per diverses rambles, alguna de les quals, com la Rambla de Benipila s'introdueixen, durant bona part del seu traçat, en la trama urbana.

Demografia

Segons les dades de l'INE, a 1 de gener de 2009, el municipi de Cartagena compta amb una població de 215.186 habitants (104.859 homes i 102.427 dones).

Les mateixes dades censals citats (INE 2007), ofereixen també la dada que el 12,75% dels habitants de Cartagena són de nacionalitat estrangera.
La seva àrea metropolitana, integrada por els municipis de La Unión, Fuente Álamo de Murcia, Los Alcázares, San Javier, Torre Pacheco i San Pedro del Pinatar, compta amb 332.035 habitants.

3.Història

Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a les rodalies (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes i aportaven 25000 dracmes al tresor romà). Fou capital dels dominis cartaginesos a Iberia.
El 209 aC, durant la Segona Guerra Púnica fou atacada per Publi Corneli Escipió quan només tenia 1000 homes de guarnició, la va ocupar i va fer un gran botí. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor del oncle d'Escipió. Durant l'imperi fou colonia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent jurídic amb 65 pobles a mes de les Balears.Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Eventualment va compartir la capitalitat de la Hispàni Citerior amb Tarraco.El seu territori era anomenat Carcedònia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud).
Posteriorment, amb la caiguda de l'imperi Romà, Cartagena va esdevenir territori visigot. Destruïda al segle VI, estava casi despoblada el 595 però es va recuperar. Fou domini bizantí i el segle VIII caigué amb la Invasió musulmana d'Hispània. A la vora de Cartagena, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr derrotà Teodomir, a qui es concedí pel Tractat d'Oriola el Regne de Tudmir.
Amb els àrabs, Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, on s'hi va instal·lar el djund d'Egipte; el 761 el cap abbàssida Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri va desembarcar a Cartagena contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, just quan Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna s'aliava amb Carlemany. Quan Abd al-Rahman en va tenir el control va fundar un nou centre administratiu no gaire lluny, que fou la ciutat de Madínat Múrsiya el 831, i Oriola va anar perdent la seva condició de capital en favor de la nova ciutat, de qui va seguir els passos a la caiguda del Califat de Qurtuba. Durant el setge d'Aledo (1089) les disputes sobre la Taifa de Mùrcia entre els reietons de la península van decidir a Yusuf ibn Tashfin a annexionar les taifes a l'imperi almoràvit. La Taifa de Mùrcia fou sotmesa per Ibn Aisha. Va passar després a poder d'Ibrahim ibn Hamushk i de Muhàmmad ibn Mardanix i finalment es va sotmetre als almohades. Quan el Llevant es va revoltar sota Sayyid al-Adil fou part dels dominis del rebel. Després va passar a Muhàmmad ibn Hud i finalment a Zayyan ibn Mardanix que després de perdre València el 1238 es va refugiar a Múrcia d'on fou expulsat per Baha al-Dawla.

4.Alcalde

Elías Terán