sábado, 19 de enero de 2013

Proverbis Xinesos



                    Proverbis xinesos.


"Pregunta el que no sàpigues i passaràs per ximple uns minuts, no ho preguntis, i seràs ximple tota la vida."

Per a mi aquesta frase em fa pensanr que: si no saps alguna cosa l'has de preguntar a algú, però el problema és que es riuran de tu, perquè diran que ets un ximple i que un nen com tu no sàpiga segons el hagis preguntat , però llabors si no hi preguntes ha ningú una pregunta que no entens, o que no la coneixes, llabors et quedaràs durant tota la teva vida sense saver aquesta paraula, o una altra cosa, i si no ho preguntes no ho sabràs.


Llabors que es fa?
Es fa que l'única soluciò es: preguntar a alguna persona quin es el dupte que tens, i tens que deixar anar les teves pors, perque molta gent s'haquivoca i no sap alguna paraula, llavors el que hauries de fer es preguntar perque preguntant hi aprens molt. I recordeu que si teniu algun dupte ho heu de pregunta dona igual, que es riguin de tu, perque tota la gent es pot equivocar fins i tot uns cientifics perque lo bò es preguntar, es la ùnica opciò de que sapigues mes coses i si saps alguna cosa igualment la tens que preguntar perque de l'informaciò que tu saps et poden donar molta mes informaciò que no saps.


 
"M'ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre."

Per a mi aquesta frase hem fa pensar en que: per exemple si un professor os explica algun tema dalguna cosa hi tens que parar atenciò,  i quan ho explica tens que obri molt les orelles per que si avui estudieu aquell tema, i a l'endemà el professor et pregunta sobre el tema que vas estudiar del dia passat, hi s'ha t'ha oblidat quedaras malament, i no nomès malament si no tambè en ridicul i es riuran de tu. Llabors si et pregunta alguna cosa i no lentens ho t'has oblidat doncs llabors li has de preguntar el que no entens per que el professor t'ho expliqui mes millor, i et quedi mes grabat per que no s'ha t'oblidi.
Per l'altre banda es que si has vist l'informaciò que buscabas en un altre lloc, o las trobar en algun lloc i ho vas entendre, no hi ha cap problema, llabors no fa falta dirli a algu i preguntarli, i t'estalvies la mala pasada que as tingut o que tindras.
I l'ultima cosa es que si ja vas entendre aquell dupte ,i ho vas aprendre, no hi ha cap problema perque sera molt millor per tu, i millor pels altres, per que així et sens mes còmode del que estabas abans.

Llabors que es fa?

Es fa que l'ùnica soluciò es que si no saps alguna pregunta l'has de preguntar, per saber i tens que treure les teves pors i les teves vergonyes, i que si ho vas veure, hi ho vas entendre millor per tu, perquè sabras molt mes, i si ho vas intentar a fer, o ho vas fer hi o vas aprendre, i o vas intentar ja no tens que tenir mes por.


"Fins i tot les torres més altes comencen a terra."

Per a mi aquesta frase hem fa pensar que  per exemple les torres bessones han comensat a construirse des del terra no des d'adalt, perque totes les especies els objectes etc. tot comença des del terra, com per exemple les plantes sempre començen a neixer o a reproduirse al terra, llabors aixo a mi hem fa pensar de que res es comensa a construirse des d'adalt es comensa a construir des del terra, llabors nosaltres lo mateix per que si ells les persones s'esforsen a construir una torre molt alta, començen des de baix llabors nosaltres lo mateix tenim que començar i començem, des de P3 fins que acabas els teus estudis i començes a treballar, pero per soperar aixo es necessita un esfors, comenses des de molt petit  esforsante i quan ja ets gran pots ser un geni.

Llabors que es fa? 

Es fa que l'ùnica soluciò es que per arribar fins adalt del tot es necessita bastant esfors per aconseguiro com les torres bessones, van començar des del terra i van acabar adalt del tot, llabors hem de fer lo mateix i esforsarnos.




                                     Proverbis Xinesos
 
 
Bon Any Nou amb un proverbi xinès:
“No pots guiar el vent però pots canviar la direcció de les teves veles”
 

                                                                                  
                                                                                  Recorda...


 

Quan tinguis por
no t'allunyis de mi
dóna'm la mà
i recorda què
hi cap dins la meva

Sis anys, nou mesos i vint-i-tres nits

Un antic proverbi xinès diu que aquells que estan destinats a trobar-se són units per un fil vermell que per més que s'enredi o es tensi, no es trencarà mai.
Així nosaltres, els teus pares, fem un acte de fe en la vida, la vida que ens unirà per
sempre més a tu, el nostre fill, que no deixaràs anar el fil vermell.
 

PROVERBIS
 
  "Que curiós és l'home, néixer no ho demana, viure no en sap, morir no ho vol !."
 
    "Vaig demanar a Déu tot per gaudir la vida, i ell em va donar vida per gaudir-ho tot."
                       "Diguis el que diguis, sempre diran que has dit, que no vas dir res "
                                           "A grans sentiments, grans conseqüències."
                                 "L'aprenentatge és un tresor que seguirà al seu amo a tot arreu."

                                    "No posis l'olla al foc mentre el cérvol encara corri al bosc".

                                                 "Afortunat qui viu temps interessants."         

                               "El fet de menjar bambú tendre, recorda l'home que el va plantar."

                                          "Estima als teus veïns, però no llencis la tanca."
 

domingo, 6 de enero de 2013

Treball Medi: Cartagena


                             CARTAGENA

                                         
                                               1.Símbols


                        Bandera                                    Escut
                                      
 
 
 
                             2.Dades importants de la ciutat
 
Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal compta amb 215.186 habitants censats (2009).
 
Geografia i relleu
 
La ciutat de Cartagena es troba situada al sud-est de la Península Ibèrica en les coordenades 37º36' N, 0º59' W. El seu terme municipal comprèn una extensió de 558,3 km².
Cartagena constitueix un gran plànol inclinat amb adreça NO-ES limitat al nord i nord-oest per serres pre-litorals (Carrascoy, El Port, Els Villares, Columbares i Escalona), i al sud i sud-oest per serres litorals (El Algarrobo, La Muela, Pelayo, Grossa, La Fausilla i Minera, amb les seues últimes estribacions en Cap de Pals).
Els materials dominants en la composició del terreny són sedimentaris, com la calcària, i metamòrfics, com la pissarra, marbre, etc.
El Casc Històric de la ciutat es troba delimitat per cinc menuts pujols (Molinete, Mont Sacro, Bosc de San José, Despeñaperros i Bosc de la Concepció) que en origen formaven part d'una península delimitada per un antic mar interior, conegut com Estero, i l'actual badia en la qual la ciutat s'obri al mar Mediterrani, un espai protegit entre les estribacions muntanyenques de San Julián i Galeres, forests entre els quals se situa l'entrada al port de la ciutat. L'antic mar interior es va dessecar i sobre el mateix es va construir, ja al començament del segle XX, l'Eixample de la ciutat. La seva ubicació entre cinc pujols va motivar, ja en els textos antics la seua comparança amb Roma.
L'espai urbà està delimitat o travessat per diverses rambles, alguna de les quals, com la Rambla de Benipila s'introdueixen, durant bona part del seu traçat, en la trama urbana.
 
Demografia
Segons les dades de l'INE, a 1 de gener de 2009, el municipi de Cartagena compta amb una població de 215.186 habitants (104.859 homes i 102.427 dones).
Les mateixes dades censals citats (INE 2007), ofereixen també la dada que el 12,75% dels habitants de Cartagena són de nacionalitat estrangera.
La seva àrea metropolitana, integrada por els municipis de La Unión, Fuente Álamo de Murcia, Los Alcázares, San Javier, Torre Pacheco i San Pedro del Pinatar, compta amb 332.035 habitants.
 
 
 
                                                               3.Història
 
 
Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a les rodalies (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes i aportaven 25000 dracmes al tresor romà). Fou capital dels dominis cartaginesos a Iberia.
El 209 aC, durant la Segona Guerra Púnica fou atacada per Publi Corneli Escipió quan només tenia 1000 homes de guarnició, la va ocupar i va fer un gran botí. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor del oncle d'Escipió. Durant l'imperi fou colonia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent jurídic amb 65 pobles a mes de les Balears. Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Eventualment va compartir la capitalitat de la Hispàni Citerior amb Tarraco. El seu territori era anomenat Carcedònia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud).
Posteriorment, amb la caiguda de l'imperi Romà, Cartagena va esdevenir territori visigot. Destruïda al segle VI, estava casi despoblada el 595 però es va recuperar. Fou domini bizantí i el segle VIII caigué amb la Invasió musulmana d'Hispània. A la vora de Cartagena, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr derrotà Teodomir, a qui es concedí pel Tractat d'Oriola el Regne de Tudmir.
Amb els àrabs, Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, on s'hi va instal·lar el djund d'Egipte; el 761 el cap abbàssida Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri va desembarcar a Cartagena contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, just quan Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna s'aliava amb Carlemany. Quan Abd al-Rahman en va tenir el control va fundar un nou centre administratiu no gaire lluny, que fou la ciutat de Madínat Múrsiya el 831, i Oriola va anar perdent la seva condició de capital en favor de la nova ciutat, de qui va seguir els passos a la caiguda del Califat de Qurtuba. Durant el setge d'Aledo (1089) les disputes sobre la Taifa de Mùrcia entre els reietons de la península van decidir a Yusuf ibn Tashfin a annexionar les taifes a l'imperi almoràvit. La Taifa de Mùrcia fou sotmesa per Ibn Aisha. Va passar després a poder d'Ibrahim ibn Hamushk i de Muhàmmad ibn Mardanix i finalment es va sotmetre als almohades. Quan el Llevant es va revoltar sota Sayyid al-Adil fou part dels dominis del rebel. Després va passar a Muhàmmad ibn Hud i finalment a Zayyan ibn Mardanix que després de perdre València el 1238 es va refugiar a Múrcia d'on fou expulsat per Baha al-Dawla.



                                         4.Alcalde

 
                                                           Elías Terán
                                    
 
 
 
                                                                 5.Planell
                                                            
 
       
 
 
                                               6.Situació
 
 
 
 
 

 
 
 
                                                        
 




 
 

 
 
 
 
 
 
 
                                                                           7.Fotos
 
       
     Teatre Romà Cartagena                    La plaça de bous  
 
                           El mar mediterrani de Cartagena
 
El palau consistorial de Cartagena
 
                                     El far de caps de pals

 
                       

Treball Medi: Odessa


                               ODESSA

                                         
                                           1.Símbols


             Bandera                                                                   Escut        
                             



                    2.Dades importants de la ciutat


Odessa
La ciutat és la cinquena major d'Ucraïna i la ciutat comercial més important del país. A més, Odessa és la major ciutat al llarg del Mar Negre i el port més important del país. L'estil arquitectònic està influenciat pels estils francès i italià, fet que li dóna un aire mediterrani a la ciutat.
La ciutat ha estat identificada amb Isiacorum Portus (grec Isiakon limen) ciutat de la costa del Pont Euxí (mar Negra), entre mig de les desembocadures del Boristenes (Borysthenes, avui Dnipró) i el Danubi (la boca anomenada Psilon, avui Sulina). La primera menció de la ciutat medieval és del 1415, quan s'anomenava Katsiubíïv o Katxybei (Кацюбіїв o Качибей). La ciutat moderna fou fundada sota ordres de Caterina la Gran, i el primer batlle de la ciutat fou un militar català al servei de l'imperi Rus, Josep de Ribas i Boyons (1749-1800), després de la guerra russoturca de 1787-1792.
Geografia i població
Odessa es situa sobre uns turons que dominen un port a la mar Negra, a uns 31 km al nord del liman o estuari del riu Dnister i a gairebé 443 km al sud de la capital Kýiv.
La ciutat té un clima relativament suau i sec amb unes temperatures mitjanes al gener de -1,1 °C, i al juliol de 21,7 °C. Té una pluviometria mitjana anual 440 litres que es distribueixen de manera bastant uniforme al llarg de l'any però amb el mínim a l'hivern i el màxim a l'estiu.
La llengua més usada a Odessa és el rus, que de fet, no és el rus "estàndard" de Rússia, sinó el rus d'Odessa, amb totes les seves particularitats degudes a les influències d'altres idiomes com el jiddisch, l'ucraïnès, el grec, el romanès i l'italià, que foren molt presents a la ciutat fins la segona guerra mundial.I la seva poblacio actual es de 1.003.705 habitants.



                                          3.Historia


Els primers assentaments humans en aquestes terres es remunten a l'edat de pedra, a 30.000 a. C. A principis del primer mil·lenni adC el territori del litoral nord del mar Negre ho van poblar els cimerios als quals van reemplaçar els escites. A les ribes de la badia de Odessa en temps de l'antiga Grècia ja existien diverses poblacions. La més gran era la colònia milesia de Boristenes, fundada en 647 a. C., la qual va visitar prop del 460 a. C. Heròdot, el gran historiador de l'antiguitat, que s'interessava pels pobles que vivien en els vasts terrenys al nord del mar Negre com ara els escites, els sàrmates i les llegendàries dones guerreres trucades amazones. Durant algun temps la ciutat de Borístenes va ser la seu dels reis escites. Però l'àrea de l'actual casc antic de la ciutat l'ocupava el Port de Istrianos, una població grega que es dedicava, en la seva major part, al comerç de cereals, mel, vi i esclaus. Les empremtes de l'antiga cultura grega es troben en gairebé tot arreu, des del port i el bulevard Primórskiy fins a la plaça Grega, a la muntanya Zhivájova i en els suburbis.

Entre els segles II-IV la zona va pertànyer a l'Imperi romà com una part de les províncies 1 Dacia, després Mesia Inferior.
Se suposa que la principal causa de la decadència de la vila va ser per la invasió de les tribus godas provinents del nord, que a mitjan segle III, juntament amb els alanos, que vivien al nord del mar d'Azov, van devastar els pobles grecs de la costa septentrional del mar Negre. No està testificat, però és probable que en aquestes terres els godos per primera vegada es trobessin amb la desenvolupada cultura grecoromana i el cristianisme. D'això va resultar la seva cristianització i l'aparició de l'alfabet godo, el primer alfabet europeu creat a partir del llatí. Del conflicte entre el paganisme germànic i el cristianisme va resultar que aquesta zona del litoral nord de mar Negre va donar a l'església cristiana molts màrtirs per la fe, d'origen got.





                                              4.Alcalde


                                                                 David Turner




                                              5.Planell


 


 


                                              6.Situació














                                               7.Fotos


            
     La fundació
      de Odessa


              El teatre d'opera

















                              El mar negre