miércoles, 22 de mayo de 2013
Aventures en un creuer! (Part-1)
Això era un dia d'estiu a Barcelona, quan feia molta calor, hi havia un grup d'amics que és deien, Yassmina, Valentina, Hernan, Joan, Danila i Ainara, tenian una edat mitjana entre 11 i 12 anys i anaven a 6è de Primària. Com s'aburrien van decidir quedar al port de Barcelona, al costat de la platja, estavan jugant a fet i amagar i li va tocar parar-la al Danila, tots es van amagar, va passar molt de temps i els altres veien que el Danila no tornava van anar a veur-el, i el van veure bocabadat mirant un creuer molt gran, tots és van quedar bocabadats de com era el vaixell, i és van quedar amb les ganes de pujar-hi.
-Podriem pujar-hi, però el problema és que no tenim entrades, i valen molts diners! va dir l'Ainara.
-No importa ens colem! com hi ha molta gent doncs entrem per la part posterior del creuer, va dir l'Hernan.
Doncs així va ser, van anar corrents abans de que el creuer es posi en marxa, perquè a les 17:00 sortia i eran les 16:45, i per sort van arribar a temps.
viernes, 26 de abril de 2013
Festa de Sant Jordi 2013
Sant Jordi 2013!!!
Aquest any Sant Jordi ho he celebrat amb molta alegria perquè és el meu últim curs a l'escola.
Dues setmanes abans del dia de Sant Jordi vam estar fent els texts dels Jocs Florals i també el conte col·lectiu conjunt que fa cada classe, el concurs de manualitats el tema d'aquest anys ,Animals que és menja el drac, i apart daixò com cada any els de 6è fem unes parades per guanyar diners per la sortida de fi de curs.
Va arribar el dia de Sant Jordi , el Jordi la Iustina i jo vam anar a la parada del bus que hi ha al costat de l'escola per vendre les roses.
A les 9:30 tota l'escola vam pujar a la biblioteca per llegir els contes col·lectius, pocs minuts després vam rebre la visita del Ferran que el trobem molt a faltar perquè en aquests moments està de baixa, Van començar des de P3 fins a 6è a llegir els contes i van quedar molt bonics i molt bé treballats, va arribar l'hora de que sortís 6è vam fer un conte sobre la nostra experiència durant aquests anys a l'escola, que es el que ens ha agradat, que es el que no, que vas sentir quant vas arribar, com t'ha semblat l'escola els companys, les companyes, els professors i professores etc. llavors després la Montse va ajuntar tota la informació que va fer cadascun de nosaltres i va fer com si tots els de 6è fóssim una sola persona imaginaria i crec que ens va sortir molt bé, i vam acabar a les 11:00.
Després vam sortir al pati i els grans ens vam quedar al sorral a les parades a vendre llibres i per cada hem guanyat 50 cèntims la Montse ha portat també unes roses per vendre, valien 2,50 euros i nosaltres les hem venut per 3,00 euros, també hem decidit vendre punts de llibre fets per nosaltres que els hem venut per 50 cèntims cadascun, també hem venut pastissos molt bons que van agradar a tothom, i els hem venut per 50 cèntims cada tros, però és van acabar als 5 minuts perquè van agradar molt!!
I vam estar venent fins la 1:30, a l'hora de dinar alguns del menjador van anar amb la Pilar a vendre roses pel Parc Güell però només van aconseguir vendre 2 roses.
Per la tarda també vam vendre en les paredes, i vam portar més pastissos que també es van acabar molt ràpid, les roses vam vendre mes o menys un cub sencer els punts es van vendre tots i els llibres vam vendre bastants, la classe de 6è s'havia de quedar fins les 5:30 però més de la meitat de la classe se'n va anar a casa i només ens vam quedar 5 persones a recollir, i quant vam acabar vam contar tots els diners que vam guanyar i vam recollir un munt de diners, finalment el Jordi per recompensar la nostra col·laboració ens va regalar una rosa, i quant vaig arribar a casa la vaig regalar als meus pares.
Va ser un dia molt divertit!!!
jueves, 18 de abril de 2013
La meva passada per l'escola Montseny!
LA MEVA PASSADA PER L'ESCOLA MONTSENY!
Jo vaig estudiar a l'escola Coves d'en Cimany des de P3 fins a 3r. A 4t vaig decidir canviar d'escola, i va ser a l'escola Montseny, on hi vaig entrar a 4t. Aquell primer dia d'escola vaig estar molt nerviosa i tenia molta vergonya, però a mida que anava passant el temps els meus companys i companyes m'acollien més i teníem una relació més fluida, i el meu professor a 4t va ser l’ Ignasi.
Jo vaig estudiar a l'escola Coves d'en Cimany des de P3 fins a 3r. A 4t vaig decidir canviar d'escola, i va ser a l'escola Montseny, on hi vaig entrar a 4t. Aquell primer dia d'escola vaig estar molt nerviosa i tenia molta vergonya, però a mida que anava passant el temps els meus companys i companyes m'acollien més i teníem una relació més fluida, i el meu professor a 4t va ser l’ Ignasi.
L'escola Montseny em va agradar molt perquè
està envoltada de natura i del Parc Güell, i no només això sinó que tots són
amables tant els companys i companyes com els professors i professores,
l'escola Montseny és va inaugurar a l'any 1972 i pel meu gust és millor que
l'altra. Va passar un any i vaig arribar a 5è, i ja m'hi vaig acostumar més, i
la meva nova professora va ser la Montse García.
Em va agradar molt 5è perquè també treballàvem
molt.
També unes de les coses que més m'agraden
de l'escola és l'hort que tenim, perquè plantem moltes llavors i ens
ho passem molt bé. Finalment aquest any he arribat a 6è, l'últim curs de
Primària , i com ha professor he tingut al Ferran que durant un mes no el
tindrem i el trobarem a faltar molt.
Aquest any hem fet un LipDub entre
tota l'escola, el títol es “Vine al Montseny!” amb la versió de Gangnam Style i
ha quedat molt bé.
També les excursions que fem m'han agradat
molt i la que més, la de la platja de tota l'escola perquè és un record molt
bonic, també m'agrada la festa de fi de curs i el dia que celebrem el dia de la
Pau.
Tot i que aquest any és el meu últim any
d'escola estic molt contenta d'haver estat amb professors, professores,
companys i companyes que han estat al meu costat i de tots els altres companys
i companyes, tot i que me n'aniré molt trista mai oblidaré una escola com
aquesta, i m’emportaré molts records per sempre, tots aquells moments i
records durant els 3 anys que he estat a l'escola Montseny.
Però de quant en quant vindre a visitar a
la meva escola, però el millor és que
cinc companys i companyes de la classe estaran al mateix institut que jo
llavors encara seguiré compartint amistats amb els meus companys i companyes.

domingo, 24 de marzo de 2013
L'Historia de l'escola Montseny.
L'HISTORIA DE L'ESCOLA MONTSENY
L'escola Montseny és a Barcelona i s'ubica al districte de Gràcia al C/Torrent del Remei 2-10.
L'escola Montseny és a Barcelona i s'ubica al districte de Gràcia al C/Torrent del Remei 2-10.
L'escola es va inaugurar a l'any 1972 i fins ara te mes de 40 anys.
L'escola Montseny te la gran sort de estar envoltada de la natura i del Parc Güell, també l'ajuntament ens ha donat un petit hort per tal de poder cuidar-ho i aprofitar-ho.
Porto 3 anys en aquesta escola i la veritat que es la millor que he vist, i m'alegro molt de estar en ella, perquè apart de l'escola, els companys,companyes,professors i professores son molt amables i ens ho passem molt be. L'escola es molt treballadora,moguda i també fem coses molt divertides com ara el Lip Dub d'aquest any
(Vine al Montseny!!!)
La nostre escola a l'any 2013
domingo, 3 de marzo de 2013
Els Déus de l'Olimp i del Món Subterrani
Hermes

El naixement d'Hermes:
Just després de que Hermes naixes en una cova d'Arcàdia, la seva mare Maya, es va espavilar a encendre un foc per escalfar l'aigua pel seu fill Hermes, mentre que Cilene, la mainadera, va agafar una tasa per omplir d'aigua al pou mes proper. Com que és un déu, Hermes va créixer en pocs minuts fins a la mida d'un nen de quatre anys, va sortir de la seva panera de vímet i va marxar de puntetes a la recerca d'aventura. Poc després, va sentir la temptació de robar un magnífic ramat de bous que era d'Apol·lo i, per ocultar les seves empremtes, va elaborar un calçat d'escorça i d'herba trenada per als animals i els va conduir fins a un bosc darrere de la cova, on els va lligar a uns arbres.
Mite:
En la mitologia grega Hermes es el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors i l'enginy, i el comerç en general, de l'astúcia dels lladres i els mentiders. En la mitologia romana era conegut com Mercuri també és fill de Zeus i Maya la filla del tità Atles. L'himne d'Hermes es conegut com el «de multiforme enginy (tropolls), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bestiar de bous, cap dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes, que molt aviat hauria de presumir de glorioses gestes davant dels déus.»
Com especial servidor i correu de Zeus, Hermes tenia un barret i sandàlies alades i portava un caduceu d'or, o vareta màgica, amb serps enrotllades i ales en la part superior. Guiava les ànimes dels morts cap al submón i es creia que posseïa poders màgics sobre el somni. Hermes era també el déu del comerç, protector de comerciants i pastors. Com divinitat dels atletes, protegia els gimnasos i els estadis, i l'hi considerava responsable tant de la bona sort com de l'abundància. Malgrat les seves virtuoses característiques, també era un perillós enemic, engalipador i lladre. El dia del seu naixement va robar el ramat del seu germà, el déu del sol Apol·lo, enfosquint el seu camí en fer que la rajada caminés cap enrere. En enfrontar amb Apol·lo, Hermes va negar haver robat. Els germans van acabar reconciliant quan Hermes li va donar a Apol·lo la seva lira, acabada d'inventar. En el primitiu art grec, es representava a Hermes com un home madur i barbut, en l'art clàssic, com un jove atlètic, nu i imberbe com pot comprovar en el Hermes de Praxíteles, a Olímpia.
Paper:
En les tradicions sobre Hermes consisteix en el seu paper d'herald dels déus, ja que en aquest paper que té Hermes, apareix fins i tot en els poemes homèrics, compartint aquesta funció amb Iris. Un intèrpret que creua les fronteres amb estranys s'ha li diuen hermeneus un nom bastant extrany. Hermes procedeix la paraula «hermenèutica» per l'art d'interpretar els significats ocults. En grec una troballa afortunat era un hermaion.
El significat del nom Hermes:
El significat del nom del deu Hermes és: Anunciador dels déus.
Aquest significat el van poder pensar els gregs.
El símbol d'Hermes té el caduceu, la talaria, la lira, el gall i la serp, el consort es Merope, Afrodita, Driope i Peito.
Els seus pares son Zeus i Maia i els seus germans és diuen: Pan, Hermafrodit, Tique, Abderos, Autòlic i Angelia.
miércoles, 13 de febrero de 2013
Crítica de teatre: Pinocchio
PINOCCHIO
Les meves opinions
Les meves opinions
A mi
aquesta obra de teatre m'ha semblat una mica pels mes petits, però això no te
res a beure amb l'edat perquè crec que s'ho han currat molt, i que la obra
estava molt ben feta perquè a mi m'ha agradat molt, i també per que han fet una
versió bastant moderna i amb molta tecnologia.
No
era una obra d’aquelles així fetes per només personatges, si no que hi havien
com tres dimensions, la primera que era ja la base ho sigui la plataforma, lo
que es el plató, desprès els personatges que hi havien, i a la tercera si que
ja hi havia lo que son els personatges amb els efectes de llum
fets amb l'ordinador, que no estava gens malament perquè es formaven molt be
els moviments.
L'obra
de teatre es bastant diferent a la de veritat perquè en la real surt una balena,
i en aquesta surt com una mena de tauró, i també que en la real surt pinocchio
de fusta i en aquesta surt de papers de diari, i també que en la de veritat el
senyor que l'ha creat es el seu avi Geppeto ,i en aquesta crec que surt segons
la obra el seu pare, que es un home jove que li agrada molt ballar.
Lo
que mes m'ha agradat han sigut els personatges fets a traves de les llums perquè
en la historia de veritat surt una fada que es la que intenta ajudar a pinotxo,
i també surt com una mena de formiga verda però en aquesta obra en
lloc de surti una fada, ho transformen com en una mena de superheroina, i en
lloc de una formiga verda hi surt com una mena de grill, gros, de color verd
que parla molt i que intenta ajudar a pinocchio ha llevar-se.
També
m'ha impressionat bastant la part de quan anaven a l'escola, amb els efectes de
llum i amb els personatges ho feien molt be perquè semblava que caminessin.
Una
de les parts que hem va semblar una mica estranya va ser la de que quan un dels
personatges de l'historia, estava parlant amb el pinocchio, en pinocchio
li prenia el pel, i es girava i s'allargava el nas, m'ha semblat una mica estrany
i es notava molt que era de mentirà.
També
que la historia l'han canviat molt perquè l'han fet molt tecnològica i
molt avançada, perquè han fet un pas molt gran, d’antiga ha moderna, i crec
que ha estat molt be encara que sembli una mica pels mes petits a mi m'ha
semblat bastant interessant perquè he après moltes coses d'aquesta història hi
m'ha fet reflexionar de moltes formes. Una de les parts que també le
trobat força be, es la de quan van començar al principi, quan en pinocchio estava
dins la bosa, perquè no es notava molt que pinocchio estava dins i que el
pare ho va fer molt bé, perquè semblava de veritat, i ha sigut una autentica
passada com es movia en pinocchio, semblava de goma, la veritat que m'ha
encantat .
I
l'ultima opinió que vull donar es la del final, que m'ha encantat quan en
pinocchio i el seu pare, ja havien sortit del tauró, hi van aparèixer
en un cercle els dos en meitat d'una illa amb molt colors i palmeres aquella va
ser l'imatge que més hem va afectar.
sábado, 19 de enero de 2013
Proverbis Xinesos
Proverbis xinesos.
"Pregunta el que no sàpigues i passaràs per ximple uns minuts, no ho preguntis, i seràs ximple tota la vida."
Per a mi aquesta frase em fa pensanr que: si no saps alguna cosa l'has de preguntar a algú, però el problema és que es riuran de tu, perquè diran que ets un ximple i que un nen com tu no sàpiga segons el hagis preguntat , però llabors si no hi preguntes ha ningú una pregunta que no entens, o que no la coneixes, llabors et quedaràs durant tota la teva vida sense saver aquesta paraula, o una altra cosa, i si no ho preguntes no ho sabràs.
Es fa que l'única soluciò es: preguntar a alguna persona quin es el dupte que tens, i tens que deixar anar les teves pors, perque molta gent s'haquivoca i no sap alguna paraula, llavors el que hauries de fer es preguntar perque preguntant hi aprens molt. I recordeu que si teniu algun dupte ho heu de pregunta dona igual, que es riguin de tu, perque tota la gent es pot equivocar fins i tot uns cientifics perque lo bò es preguntar, es la ùnica opciò de que sapigues mes coses i si saps alguna cosa igualment la tens que preguntar perque de l'informaciò que tu saps et poden donar molta mes informaciò que no saps.
"M'ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho
vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre."
Per a mi aquesta frase hem fa pensar en que: per exemple si un professor os explica algun tema dalguna cosa hi tens que parar atenciò, i quan ho explica tens que obri molt les orelles per que si avui estudieu aquell tema, i a l'endemà el professor et pregunta sobre el tema que vas estudiar del dia passat, hi s'ha t'ha oblidat quedaras malament, i no nomès malament si no tambè en ridicul i es riuran de tu. Llabors si et pregunta alguna cosa i no lentens ho t'has oblidat doncs llabors li has de preguntar el que no entens per que el professor t'ho expliqui mes millor, i et quedi mes grabat per que no s'ha t'oblidi.
Per l'altre banda es que si has vist l'informaciò que buscabas en un altre lloc, o las trobar en algun lloc i ho vas entendre, no hi ha cap problema, llabors no fa falta dirli a algu i preguntarli, i t'estalvies la mala pasada que as tingut o que tindras.
I l'ultima cosa es que si ja vas entendre aquell dupte ,i ho vas aprendre, no hi ha cap problema perque sera molt millor per tu, i millor pels altres, per que així et sens mes còmode del que estabas abans.
Llabors que es fa?
Es fa que l'ùnica soluciò es que si no saps alguna pregunta l'has de preguntar, per saber i tens que treure les teves pors i les teves vergonyes, i que si ho vas veure, hi ho vas entendre millor per tu, perquè sabras molt mes, i si ho vas intentar a fer, o ho vas fer hi o vas aprendre, i o vas intentar ja no tens que tenir mes por.
"Fins i tot les torres més altes comencen a terra."
Per a mi aquesta frase hem fa pensar que per exemple les torres bessones han comensat a construirse des del terra no des d'adalt, perque totes les especies els objectes etc. tot comença des del terra, com per exemple les plantes sempre començen a neixer o a reproduirse al terra, llabors aixo a mi hem fa pensar de que res es comensa a construirse des d'adalt es comensa a construir des del terra, llabors nosaltres lo mateix per que si ells les persones s'esforsen a construir una torre molt alta, començen des de baix llabors nosaltres lo mateix tenim que començar i començem, des de P3 fins que acabas els teus estudis i començes a treballar, pero per soperar aixo es necessita un esfors, comenses des de molt petit esforsante i quan ja ets gran pots ser un geni.
Llabors que es fa?
Es fa que l'ùnica soluciò es que per arribar fins adalt del tot es necessita bastant esfors per aconseguiro com les torres bessones, van començar des del terra i van acabar adalt del tot, llabors hem de fer lo mateix i esforsarnos.
Proverbis Xinesos
Bon Any Nou amb un proverbi xinès:
“No pots guiar el vent però pots canviar la direcció de les teves veles”
Recorda...
Quan tinguis por
no t'allunyis de mi
dóna'm la mà
i recorda què
hi cap dins la meva
Sis anys, nou mesos i vint-i-tres nits
Un antic proverbi xinès diu que aquells que estan destinats a trobar-se són units per un fil vermell que per més que s'enredi o es tensi, no es trencarà mai.
Així nosaltres, els teus pares, fem un acte de fe en la vida, la vida que ens unirà per
sempre més a tu, el nostre fill, que no deixaràs anar el fil vermell.
sempre més a tu, el nostre fill, que no deixaràs anar el fil vermell.
PROVERBIS
"Que curiós és l'home, néixer no ho demana, viure no en sap, morir no ho vol !."
"Vaig demanar a Déu tot per gaudir la vida, i ell em va donar vida per gaudir-ho tot."
-
"Diguis el que diguis, sempre diran que has dit, que no vas dir res "
- "A grans sentiments, grans conseqüències."
"No posis l'olla al foc mentre el cérvol encara corri al bosc".
"Afortunat qui viu temps interessants."
"El fet de menjar bambú tendre, recorda l'home que el va plantar."
"Estima als teus veïns, però no llencis la tanca."
domingo, 6 de enero de 2013
Treball Medi: Cartagena
CARTAGENA
1.Símbols
Bandera Escut
2.Dades importants de la ciutat
Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal compta amb 215.186 habitants censats (2009).
Geografia i relleu
La ciutat de Cartagena es troba situada al sud-est de la Península Ibèrica en les coordenades 37º36' N, 0º59' W. El seu terme municipal comprèn una extensió de 558,3 km².
Cartagena constitueix un gran plànol inclinat amb adreça NO-ES limitat al nord i nord-oest per serres pre-litorals (Carrascoy, El Port, Els Villares, Columbares i Escalona), i al sud i sud-oest per serres litorals (El Algarrobo, La Muela, Pelayo, Grossa, La Fausilla i Minera, amb les seues últimes estribacions en Cap de Pals).Els materials dominants en la composició del terreny són sedimentaris, com la calcària, i metamòrfics, com la pissarra, marbre, etc.
El Casc Històric de la ciutat es troba delimitat per cinc menuts pujols (Molinete, Mont Sacro, Bosc de San José, Despeñaperros i Bosc de la Concepció) que en origen formaven part d'una península delimitada per un antic mar interior, conegut com Estero, i l'actual badia en la qual la ciutat s'obri al mar Mediterrani, un espai protegit entre les estribacions muntanyenques de San Julián i Galeres, forests entre els quals se situa l'entrada al port de la ciutat. L'antic mar interior es va dessecar i sobre el mateix es va construir, ja al començament del segle XX, l'Eixample de la ciutat. La seva ubicació entre cinc pujols va motivar, ja en els textos antics la seua comparança amb Roma.
L'espai urbà està delimitat o travessat per diverses rambles, alguna de les quals, com la Rambla de Benipila s'introdueixen, durant bona part del seu traçat, en la trama urbana.
Demografia
Segons les dades de l'INE, a 1 de gener de 2009, el municipi de Cartagena compta amb una població de 215.186 habitants (104.859 homes i 102.427 dones).
Les mateixes dades censals citats (INE 2007), ofereixen també la dada que el 12,75% dels habitants de Cartagena són de nacionalitat estrangera.La seva àrea metropolitana, integrada por els municipis de La Unión, Fuente Álamo de Murcia, Los Alcázares, San Javier, Torre Pacheco i San Pedro del Pinatar, compta amb 332.035 habitants.
3.Història
El 209 aC, durant la Segona Guerra Púnica fou atacada per Publi Corneli Escipió quan només tenia 1000 homes de guarnició, la va ocupar i va fer un gran botí. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor del oncle d'Escipió. Durant l'imperi fou colonia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent jurídic amb 65 pobles a mes de les Balears. Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Eventualment va compartir la capitalitat de la Hispàni Citerior amb Tarraco. El seu territori era anomenat Carcedònia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud).
Posteriorment, amb la caiguda de l'imperi Romà, Cartagena va esdevenir territori visigot. Destruïda al segle VI, estava casi despoblada el 595 però es va recuperar. Fou domini bizantí i el segle VIII caigué amb la Invasió musulmana d'Hispània. A la vora de Cartagena, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr derrotà Teodomir, a qui es concedí pel Tractat d'Oriola el Regne de Tudmir.
Amb els àrabs, Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, on s'hi va instal·lar el djund d'Egipte; el 761 el cap abbàssida Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri va desembarcar a Cartagena contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, just quan Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna s'aliava amb Carlemany. Quan Abd al-Rahman en va tenir el control va fundar un nou centre administratiu no gaire lluny, que fou la ciutat de Madínat Múrsiya el 831, i Oriola va anar perdent la seva condició de capital en favor de la nova ciutat, de qui va seguir els passos a la caiguda del Califat de Qurtuba. Durant el setge d'Aledo (1089) les disputes sobre la Taifa de Mùrcia entre els reietons de la península van decidir a Yusuf ibn Tashfin a annexionar les taifes a l'imperi almoràvit. La Taifa de Mùrcia fou sotmesa per Ibn Aisha. Va passar després a poder d'Ibrahim ibn Hamushk i de Muhàmmad ibn Mardanix i finalment es va sotmetre als almohades. Quan el Llevant es va revoltar sota Sayyid al-Adil fou part dels dominis del rebel. Després va passar a Muhàmmad ibn Hud i finalment a Zayyan ibn Mardanix que després de perdre València el 1238 es va refugiar a Múrcia d'on fou expulsat per Baha al-Dawla.
4.Alcalde
Elías Terán
5.Planell
6.Situació
7.Fotos
Teatre Romà Cartagena La plaça de bous
El mar mediterrani de Cartagena
El palau consistorial de Cartagena
El far de caps de pals
Treball Medi: Odessa
ODESSA
1.Símbols
Bandera Escut


2.Dades importants de la ciutat
Odessa
La ciutat és la cinquena major d'Ucraïna i la ciutat comercial més important del país. A més, Odessa és la major ciutat al llarg del Mar Negre i el port més important del país. L'estil arquitectònic està influenciat pels estils francès i italià, fet que li dóna un aire mediterrani a la ciutat.
La ciutat ha estat identificada amb Isiacorum Portus (grec Isiakon limen) ciutat de la costa del Pont Euxí (mar Negra), entre mig de les desembocadures del Boristenes (Borysthenes, avui Dnipró) i el Danubi (la boca anomenada Psilon, avui Sulina). La primera menció de la ciutat medieval és del 1415, quan s'anomenava Katsiubíïv o Katxybei (Кацюбіїв o Качибей). La ciutat moderna fou fundada sota ordres de Caterina la Gran, i el primer batlle de la ciutat fou un militar català al servei de l'imperi Rus, Josep de Ribas i Boyons (1749-1800), després de la guerra russoturca de 1787-1792.
Geografia i població
Odessa es situa sobre uns turons que dominen un port a la mar Negra, a uns 31 km al nord del liman o estuari del riu Dnister i a gairebé 443 km al sud de la capital Kýiv.
La ciutat té un clima relativament suau i sec amb unes temperatures mitjanes al gener de -1,1 °C, i al juliol de 21,7 °C. Té una pluviometria mitjana anual 440 litres que es distribueixen de manera bastant uniforme al llarg de l'any però amb el mínim a l'hivern i el màxim a l'estiu.
La llengua més usada a Odessa és el rus, que de fet, no és el rus "estàndard" de Rússia, sinó el rus d'Odessa, amb totes les seves particularitats degudes a les influències d'altres idiomes com el jiddisch, l'ucraïnès, el grec, el romanès i l'italià, que foren molt presents a la ciutat fins la segona guerra mundial.I la seva poblacio actual es de 1.003.705 habitants.
3.Historia
Els primers assentaments humans en aquestes terres es remunten a l'edat de pedra, a 30.000 a. C. A principis del primer mil·lenni adC el territori del litoral nord del mar Negre ho van poblar els cimerios als quals van reemplaçar els escites. A les ribes de la badia de Odessa en temps de l'antiga Grècia ja existien diverses poblacions. La més gran era la colònia milesia de Boristenes, fundada en 647 a. C., la qual va visitar prop del 460 a. C. Heròdot, el gran historiador de l'antiguitat, que s'interessava pels pobles que vivien en els vasts terrenys al nord del mar Negre com ara els escites, els sàrmates i les llegendàries dones guerreres trucades amazones. Durant algun temps la ciutat de Borístenes va ser la seu dels reis escites. Però l'àrea de l'actual casc antic de la ciutat l'ocupava el Port de Istrianos, una població grega que es dedicava, en la seva major part, al comerç de cereals, mel, vi i esclaus. Les empremtes de l'antiga cultura grega es troben en gairebé tot arreu, des del port i el bulevard Primórskiy fins a la plaça Grega, a la muntanya Zhivájova i en els suburbis.
Entre els segles II-IV la zona va pertànyer a l'Imperi romà com una part de les províncies 1 Dacia, després Mesia Inferior.
Se suposa que la principal causa de la decadència de la vila va ser per la invasió de les tribus godas provinents del nord, que a mitjan segle III, juntament amb els alanos, que vivien al nord del mar d'Azov, van devastar els pobles grecs de la costa septentrional del mar Negre. No està testificat, però és probable que en aquestes terres els godos per primera vegada es trobessin amb la desenvolupada cultura grecoromana i el cristianisme. D'això va resultar la seva cristianització i l'aparició de l'alfabet godo, el primer alfabet europeu creat a partir del llatí. Del conflicte entre el paganisme germànic i el cristianisme va resultar que aquesta zona del litoral nord de mar Negre va donar a l'església cristiana molts màrtirs per la fe, d'origen got.
4.Alcalde
David Turner
5.Planell

6.Situació
7.Fotos
La fundació
de Odessa

El teatre d'opera
El mar negre
Suscribirse a:
Entradas (Atom)