Hermes
Fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers
El naixement d'Hermes:
Just després de que Hermes naixes en una cova d'Arcàdia, la seva mare Maya, es va espavilar a encendre un foc per escalfar l'aigua pel seu fill Hermes, mentre que Cilene, la mainadera, va agafar una tasa per omplir d'aigua al pou mes proper. Com que és un déu, Hermes va créixer en pocs minuts fins a la mida d'un nen de quatre anys, va sortir de la seva panera de vímet i va marxar de puntetes a la recerca d'aventura. Poc després, va sentir la temptació de robar un magnífic ramat de bous que era d'Apol·lo i, per ocultar les seves empremtes, va elaborar un calçat d'escorça i d'herba trenada per als animals i els va conduir fins a un bosc darrere de la cova, on els va lligar a uns arbres.
Mite:
En la mitologia grega Hermes es el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors i l'enginy, i el comerç en general, de l'astúcia dels lladres i els mentiders. En la mitologia romana era conegut com Mercuri també és fill de Zeus i Maya la filla del tità Atles. L'himne d'Hermes es conegut com el «de multiforme enginy (tropolls), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bestiar de bous, cap dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes, que molt aviat hauria de presumir de glorioses gestes davant dels déus.»
Com especial servidor i correu de Zeus, Hermes tenia un barret i sandàlies alades i portava un caduceu d'or, o vareta màgica, amb serps enrotllades i ales en la part superior. Guiava les ànimes dels morts cap al submón i es creia que posseïa poders màgics sobre el somni. Hermes era també el déu del comerç, protector de comerciants i pastors. Com divinitat dels atletes, protegia els gimnasos i els estadis, i l'hi considerava responsable tant de la bona sort com de l'abundància. Malgrat les seves virtuoses característiques, també era un perillós enemic, engalipador i lladre. El dia del seu naixement va robar el ramat del seu germà, el déu del sol Apol·lo, enfosquint el seu camí en fer que la rajada caminés cap enrere. En enfrontar amb Apol·lo, Hermes va negar haver robat. Els germans van acabar reconciliant quan Hermes li va donar a Apol·lo la seva lira, acabada d'inventar. En el primitiu art grec, es representava a Hermes com un home madur i barbut, en l'art clàssic, com un jove atlètic, nu i imberbe com pot comprovar en el Hermes de Praxíteles, a Olímpia.
Paper:
En les tradicions sobre Hermes consisteix en el seu paper d'herald dels déus, ja que en aquest paper que té Hermes, apareix fins i tot en els poemes homèrics, compartint aquesta funció amb Iris. Un intèrpret que creua les fronteres amb estranys s'ha li diuen hermeneus un nom bastant extrany. Hermes procedeix la paraula «hermenèutica» per l'art d'interpretar els significats ocults. En grec una troballa afortunat era un hermaion.
El significat del nom Hermes:
El significat del nom del deu Hermes és: Anunciador dels déus.
Aquest significat el van poder pensar els gregs.
El símbol d'Hermes té el caduceu, la talaria, la lira, el gall i la serp, el consort es Merope, Afrodita, Driope i Peito.
Els seus pares son Zeus i Maia i els seus germans és diuen: Pan, Hermafrodit, Tique, Abderos, Autòlic i Angelia.
