martes, 25 de diciembre de 2012

Treball Medi: Estambul

 
                             ESTAMBUL

                              1.Símbols                          

               Bandera                                   Escut
                                                                                                                
                      

          2.Dades importants de la ciutat

                                                                
Estambul és la ciutat més gran de Turqia, i sens dubte la més important culturalment i Europa i Àsia, és el principal port del país, i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or, travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat és també la capital administrativa de la província d'Estambul, però no la de Turquia, que és Ankara. La seva població actual és de 13.120.596 habitants, i això la fa una de les ciutats més grans d'Europa. Des de l'any 2004, els límits de la província i de la ciutat d'Estambul són els mateixos.

L'emperador romà Constantí el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com l'imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven İstanbul, però oficialment usaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.
Les Zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.




                                        3.Història



Etimologia
El nom turc de Estambul prové de les paraules gregues eis tin poli (pronunciat is timbre boli), que significa 'a la ciutat' (στην Πόλη), del grec clàssic eis ten Polin (εις τήν Πόλιν), i que fa referència al fet que els grecs van cridar a Constantinoble i Polis ('la Ciutat'), ja que aquesta era el centre neuràlgic del món grec i bizantí i durant la major part del període bizantí la ciutat més gran a Europa.

Fundació de Bizanci
Bizancio va ser el nom original de la moderna ciutat d'Estambul, Bizancio va ser establerta per colons grecs de Mègara en 667 a. C. i anomenada en honor del seu rei Byzas. El nom «Bizanci» és una transliteració del nom grec original Βυζάντιον (Bizántion). El grec modern demòtic el pronuncia com Βυζάντιο.
A través dels anys, aquesta ciutat va estar en mans dels perses, que la van ocupar i la van destruir al segle V a. C. Recuperada per l'espartano Pausanias en el 479 a. C., va començar a reconstruir-la en el 478 a. C. Més tard Esparta va haver de disputar el seu control als atenesos, els qui la van prendre en el 409 a. C., però van ser expulsats en el 405 a. C., encara que en el 390 a. C. va tornar a mans atenesos.

La seva prodigiosa història i la seva permanent activitat econòmica és deguda a la seva situació entre dos corrents de civilització: la de la Mediterrània al mar Negre i la d'Europa a Àsia.
Fins l'any 330 es va anomenar Bizanci, i posteriorment, fins al 1453, Constantinoble. La seva actual denominació, İstanbul, li va ser atorgada el 28 de març de 1930.

Istanbul va ser la capital de l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Otomà. El 29 d'octubre de 1923 es va establir la República i la capital es va traslladar a Ankara.
La gran majoria de la seva població és de confessió musulmana, amb minories de cristians i de jueus. Des del punt de vista religiós també és la seu del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, cap de l'Església Ortodoxa i al 1985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
L'Imperi Bizantí
Constantí I el Gran va començar a erigir la nova Roma, l'any 324 i en el 330, va ser consagrada sota el nom de Constantinoble, o ciutat de Constantí, convertint-la en capital de l'Imperi Romà d'Orient, conegut com Imperi Bizantí.



                               4.Alcalde
                                                                 
                                                                       
                                           Kadir topbas
                                           

                                           5. Planell
 

                               6.Situació

              
             Com arribar ( ruta de Barcelona fins a Estambul).

      
            

        Amb coche: 2.944 km, 29 hores de Barcelona a Estambul.
  Caminant: 2.763 km, 449 hores. La ruta a peu esta en versio beta.
                                                                    
                                  7.Fotos


              El Haydarpasa                                       Constantinoble l'any 330
Constantinopla en el año 330

 
 
 
 
 
 
 
 

 
      Santa Sofía                       La mezquita blava
Santa Sofia                                                  
                       El pont de Estambul


lunes, 24 de diciembre de 2012

Que espero del meu 2013

 
 
                            QUE ESPERO DEL MEU 2013
 
                              Que espero de la classe?

Jo del meu prosper any nou 2013 espero que es cumpelixi tot el que es pugui millorar a la classe:

Que espero de la millora del respecta?

Jo espero que aprenem mes a respectarnos un com a l'altre sigui noi, noia, professor o professora pero jo espero que ens escoltem mes, que no ens barallem, que siguem mes com nens de 6è i no de P3, que no parlem malament de ningu, que quan un company o professor parli no interomprel, i que tinguem mes de respecte i comportament entre tots els companys i companyes.


Que espero de la millora del comportament?

Jo espero que ens comportem mes com a nens de 6è, i crec que aquest comportament que ens estem comportant no es l'adecuat per nosaltres , i tindriem que donar mès exemple als petits perquè si no quan ells siguin grans com nosaltres i podrien revolucinar amb el comportament que ens estem comportant nosaltres els grans i si ens comportem d'una manera exacte i podrien revolucionar molt mès bè els petits, i tambè quan estiguem fent classe comportarnos molt bè i no interrompre al professor o professora quan estigui parlant.

Que espero de la millora del treball i els deures?

Jo espero que tots puguem anar amb un ritme de treball mmolt mes ràpid i ben fet, i espero que tots fem els deures que ens donin els professors, i fer els treballs de classe ven presentats i ben fets sense cap falta, i esperò que ningu s'ha nublidi els deures a casa i no porti cap escusa de que no els ha fet, i per aixo tindriem que fer tots els deures que ens donin els professors per que els professors estiguin orgollosos de nosaltres i no nomès ells si no nosaltres tambè, tambè els deures que ens donen son molt importants fer los encara que no ho sembli, perquè amb els deures hi aprens molt, i han alguns companys que no volen aprendre perque els i donen igual i ademes creuen que no serveixen per res pero no es aixì, espero que reaccionin molt mès aquest 2013 perquè si ho fan, de grans i tindran un bon futur i jo crec que aquest 2013 i podran reaccionar mès estic total ment segura perque confíu molt en els meus companys i companyes.

Que espero de la millora del material i de l'amabilitat?

Jo espero que el material de la classe estigui mes ben ordenat perquè alguns companys i companyes quan agafen alguns colors o un altre mena de material i ja an acabat dutilitzarlos els deixen en el lloc que no laurian de deixar, i ademés els deixen tots desordenats, i no i tindrian que estar tots desordenats i mal cuidats, perqué crec que som prou madurs per cuidar del nostre material i del material dels nostres companys, i de l'amabilitat espero que tots siguem amables uns amb els altres, perque hi an companys de tota l'escola que distingeixen una persona amb l'altre, i sòn més amables amb unas que amb les altres, i no es així sigui d'un pais o de l'altre, d'un color o de l'altre, d'una edat o de l'altre, aixó no importa lo important esque tenim que ser amables uns amb els altres i tenir bon cor amb els demes i això es ser amable i ser un bon company, perque i han alguns companys que creuen que si ets amable amb un amic, ja ho ets amb tots, però no és així, i això ho tindriem que millorar molt mes i evitar no ser tan egoistes, pero espero que cada un de vosaltres estigui pensant en això per que si un sesforça tots ens esforçem, i si un no s'esforca tots no ens podrem esforça, llavors tindrem que evitar aixo de no esforçarnos i esforçarnos molt mes i millorar.

Que espero de la millora de les baralles i de l'estimaciò?

Jo espero que aquestes bacances de nadal poguem refleccionar i pensar mes de no baratllar-nos tant perque les baralles no hi porten a cap lloc, i tambè perque ens tindriem que estimar mes sigui nen o nena perque moltes vegades hi han baralles que no i tindrien que passar pero espero que es pugui millorar mes aquest tema, i jo crec que les baralles no i porten a cap lloc perque per exemple dos nens es baratllen, i un li pega al altre no guanya res el que pega lo que guanya es que l'altre es fagi mal i plori, i l'altre s'anva content ,pero dins del seu cor alguna cosa li fa pensar de que si ell fosi el nen maltractat es sentiria malament i això es tindria que millorar amb algunes persones i llavors ho tindriem que evitar, tots ens hem de estimar sigui nen, nena, professor o professora això no importa, perque hi han persones i penso que es el 95% del nens i nenes de l'escola els hi fa fastic abrasar a un noi o una noia esclar si es una noia no i vol abrçar al noi i sifos el noi lo mateix i en això min cloc jo, llavors això ho tindriem que millorar mès, perque sigui noi o noia no importa lo important es l'estimacio, l'amabilitat, el respecte això es demostrar que a tu et cau bè aquella persona i que l'estimas i si tu u demostras l'altre i estara content i hi quedareu d'acord i no amb baralles.

Que espero de l'institut?

Jo de l'institut espero treure bones notes, no repetir de curs, millorar mes l'estudi i el treball, millorar molt les faltes dortugrafia, les distraccions, el respecte etc. i voldria tambè fer nous amics com aqui al Montseny, pero alguns dels meus companys de l'escola tambè hi aniran al mateix institut que anire jo, i tambè espero que em vagi bè l'institut amb els nous companys i companyes d'eltres escoles, tambè espero que m'haxeptin tal com soc i no barallarme amb ningu, consentrarme amb els estudis i seguir amb el meu ritme.

Que desitjo d'aquest ultim any a l'escola?

Jo desitjo no repetir curs, treure bones notes, fer tots els deures, fer ber els examens, portarme millor a la classe, respectar el torn de paraula dels professors i dels meus companys i companyes etc. tambè anar per fi de curs a isla fantasia amb els meus companys i companyes i amb els meus pares, i tambè anar al cinema amb la classe i amb el Ferran perque crec que aquesta sortida ens anira bè per divertirnos ja que es l'ultim any que ens veiem en general aquesta sortida estaria bè, i espero que puguem guanyar bastants diners, i tambè vull fer una proposta de que la foto que ens vam fer l'ultim dia d'escola dia 21 de desembre 2012 tota l'escola els de sisè podriam fer fotocopies i cada nen i nena de sisè es quedi amb una de record de l'escola Montsney si es pot, si no dona igual.
                                              De que tinc por d'aquest ultim any?

Jo d'aquest ultim any tinc por de repetir de curs, tambè tinc por dels examens i suspendrels i por tambè de les notes, i res mes de tot lo altre estic molt contenta com per exemple amb els meus companys, companyes i els professors.


                                                   Deures blogger del Ferran
 

Tambè els deures que ens dona el Ferran del blog son molt divertits i molt utils i m'agraden molt fe deures per el blog, a mi la veritat que m'ancanta aquesta classe de sisè es molt divertida i tambè tinc uns companys i companyes i un mestre, el Ferran que tots plegats som una classe molt forta.

                                                                  
Tema classe
 

Jo crec que ho podem aconseguir tots plegats perque crec que som una classe bastant forta com per millorar aquest tema de la classe i podem anar amb un ritme mes adequat perque som una classe que ho podem aconseguir.
Esperò que cada escu de vosaltres estigui pensant en millorar mes això del tema de la classe durant aquestes bacances de nadal i reflexioni mes.

Espero que tot això que desitxo i que crec que ho desitxan els meus companys i professors es cumpleixi per aquest segon trimestre 2013.


                                                                 Tema teatre

I tambè l'obra de teatre de sisè que farem aquest any 2013 crec que podrem aconseguir fer l'obra de teatre i aprendrenosla de memoria, l'obra d'aquet any es molt dibertida aunque a mi m'ha tocat un paper extrany, pero aixo no importa lo important es divertirnos, i tambè vui dir que el Jossep es molt bona persona perque ens fa riure i es molt divertit i tambe m'agraden les seves idees, tambe vull dir que el Jossep s'ho a currat molt per pensar aquesta obra de teatre i si ell s'ha esforçat nosaltres tambe ens hem d'esforçar per aprendre el nostre guiò de memoria.

 

¡BON NADAL!
¡FELIÇ ANY NOU I BONES FESTES, I TAMBÈ ESPERO QUE LES GAUDIU!

 
¡Tota L'escola Montseny Bon Nadal!
 

 
 
 
 
¡BON NADAL!
 

domingo, 9 de diciembre de 2012

Caterina va a Roma:Preguntes

Caterina va a Roma
 
 
 
                                     



1- Quin ambient troba la Caterina quan arriba al seu nou institut?
La Caterina es troba amb un ambient molt i bastant diferent del que hi vivia abans al seu poble.Perquè a l'escola del seu poble la gent era bastant diferent de l'escola que va anar ella que era a Roma tots es seien junts no es barellaven no feien coses dolentes etc. en cambi la gent de l'escola de Roma anaven sempre amb dos grups unes que es titulaven i que es deien les "revolucionaires" que no donaven res d'importancia a la seva vida, que feien coses que no habian de fer, i les altres que es titulaven i que es deien les "pijas" que eran gent de diners, rics i que portava tot de marca etc.

2- Com són els diferents grups que es representen a la pel·lícula?
Els diferents grups que hi han son a uns que els i diuen "el grup dels pijos" i l'altre que els i diuen
"el grup de les revolucionaires"els dos grups tenen molta diferencia, entre un grup i l'altre no son iguals de res ni s'asemblan a res, i tambè tenen diferencia amb la manera de vestir,i els sentiments que te cada grup, es total ment diferent perque el grup de les "pijas" vesteixen amb colors mes atractius i vius i el grup de les "revolucionaires" vesteixen amb colors mes foscos.
El grup de les "pijas" donen molta importancia a la seva vida, fan el que vulguin sense cap motiu i tenen com una mena de mayordomo però mes bè un guardaespaldas etc.
Però les "revolucionaires" es total ment diferent perque no donen molta ni cap importancia a la seva vida,beuen alchol, es fan tatuatjes, fuman i fan coses de violencia etc.

3- Podríem dir que el que passa a l’institut de la Caterina s’assembla als conflictes del nostre centre?
Per res no s'hassembla gens la nostra escola ni ens semblem nosaltres per res, perquè ells tenen una forma mes com dir molt ordenada pero amb el sentit de que el grup mes alegre, mes de diners i mes pijos en una banda i l'altre grup que sigui mes aburrit, mes violent i mes revolucionaris per l'altra bandan i en cambi nosaltres ho fem bastant diferent que a l'institut de la Caterina mes ven dit a Roma perque nosaltres ens seiem tots junts tan sigui una nena com un nen tots ens estimem i tots som iguals perque no es necessari fer aquets grups que hi ha a l'institut de la Caterina hem sembla a mi pero a mi no m'agrada aquesta idea que han tingut.

4- Per què la Caterina canvia tant el seu estil o manera de vestir al llarg del film?
Al llarg del film la Caterina canvia moltes vegades de ser perquè es pensa que li aculliran mès i que li estimaran mes pero esta molt equivocada.Tambè cambia cuatre vegades de persona i no nomès canvia de persona si no tambè cambia el seu estil de vestir,canvia la manera de ser i tambè canvia els seus sentiments, i en cuatre vegades que canvia la Caterina en dues delles son en les que canvia mès.Quan es uneix amb el grup de les "revolucinaires"que es quan es vesteix amb colors mès foscos i violents, i quan es uneix amb el grup de les " pijas" que es quan es vesteix amb colors mes vius, roba mès moderna, mès atrectiva i agradable.

5- Què podem dir de l’intent del seu pare per controlar les seves relacions?
Jo crec que el pare de la Caterina vol protegir a la seva filla i amb això hi estic d'acord.
Jo crec tambè que per una banda el pare intenta que d'una vegada la Caterina sigui al menys igual que la Daniela o que la Margarita i per l'altre banda jo crec que el pare vol aprofitarsen de les amistats que te la Caterina ja que el pare de la Daniela es politic i que la mare de la Margarita es escriptora ,aprofitar de que ell tambè podria tenir un bon futur i moltes entravistes, i al dia de demà podria ser com ells i ser un home de diners com deu mana.

6- Quin és el dret que defensa la Caterina per millorar la seva situació?
Jo crec que no es tindria que deixarse massa anar pels altres, no hauria de confiar molt en ells i que intenti ser ella mateixa com creu que ha sigut la Caterina de semprè.

7- Al final, qui ajuda la Caterina a entendre on és el seu lloc?
L'eduard, es el noi australia que intenta ajudar a la Caterina que entengui que Roma no es el seu lloc adecuat per viure i que tindria que tornar al seu poble perque alla li aculliran millor i sera mes feliç amb els seus companys i companyes de classe i la seva familia.

8- Per què el pare no deixava de repetir que tots eren unes titelles?
Jo crec que el pare de la Caterina estava molt agoviat de que el manipulesin a ell i a la gent com si fosin titelles perque el pare de la Daniela i de la Margarita com son els dos politics manipulen molt a la gent i el pare de la Caterina no hi esta gens d'acord amb això .


La meva opiniò sobre la pelicula: A mi la veritat que m'ha agradat la pelicula i esta bastant ben feta pero es una mica mès jo penso per menors de 12 anys. Però la veritat que ha estat força bè la pelicula, pero si jo fos la Caterina no faria el que ha fet ella com deixar-me emportar tot el temps pels altres o que hem faigin cosses violentes etc.


sábado, 17 de noviembre de 2012

Noticía: Egipte

                                     Notícia            Actualitzat a les
                                                                                                                         12:13 17/11/2012



Almenys 47 nens han mort en un accident entre un tren i un autoús al sud d'Egipte.
                                                                                                                                                                           


Egipcis intenten rescatar les persones que han quedat atrapades sota les desferres.



Almenys 47 nens i nenes entre 8 i 12 anys han mort quan l'autobús en què viatjaven ha xocat contra un tren a la província d'Assiut, al sud d'Egipte. A banda del petits també ha mort el conductor de l'autobs i dos cuidadors que acompanyaven als nens i nenes.
Els fet de l'accident ha passat a les 8:00 del mati a prop de la localitat de Manfalot, a 400 quilòmetres al sud del Caire.
Les Fonts del Ministeri egipci de Transports han explicat que el conductor de l'autobús escolar es va saltar un pas de nivell hi i va xocar amb el tren que passava en aquell moment.
Com a conseqüència de l'accident, el ministre egipci de Transports, Mohamed Rashad al Metini, ha presentat la dimissió, que el president egipci, Mohamed Mursi, ha acceptat.
Els accidents de transsit són habituals a Egipte a causa del mal estat dels vehicles i les carreteres, la imprudència dels conductors i la mala senyalització de les vies. La pitjor tragèdia ferroviària de la història d'Egipte va passar al 2002, quan es va incendiar un tren que feia el trajecte entre el Caire i Luxor, i van morir 376 persones.

La meva opiniò: Esque si el conductor de l'autobus agues respectat el transsit i hages estat amb mes atencio això no hages passat ni els 47 nens hagessin mort perque el conductor ha fet que sufris ell i que sufrissin els nens i nenes.

   
                                                   AIXÍ ES LA MEVA NOTICÍA


                                                              Corecciò

Almenys 47 nens han mort en un accident entre un tren i un autobús al sud d'Egipte.
A banda del petits també ha mort el conductor de l'autobùs i dos cuidadors que acompanyaven als nens i nenes.
El fet de l'accident ha passat cap a les 8:00 del mati a prop de la localitat de Manfalot, a 400 quilòmetres al sud del Caire.
Les ayudes del Ministeri egipci de Transports han explicat que el conductor de l'autobús escolar es va saltar un pas de nivell i va xocar amb el tren que passava en aquell moment.
Com a conseqüència de l'accident, el ministre egipci de Transports, Mohamed Rashad -al- Metini, ha presentat la dimissió, que el president egipci, Mohamed Mursi, ha acceptat.
Els accidents de trànsit són habituals a Egipte a causa del mal estat dels vehicles i les carreteres, la imprudència dels conductors i la mala senyalització de les vies. La pitjor tragèdia ferroviària de l'història d'Egipte va passar al 2002, quan es va incendiar un tren que feia el trajecte entre el Caire i Luxor, i van morir 376 persones.

La meva opinió: Es que si el conductor de l'autobús agues respectat el trànsit i hagues vigilat el seu torn de pas això no hauria passat ni els 47 nens haguessin mort perquè el conductor ha fet que patis ell i que patessin els nens i nenes.

                                

sábado, 3 de noviembre de 2012

Els robots.La meva opinió

3/11/12                                                   ELS ROBOTS              yassmina



                                                      EN CONTRA


Jo estic encontra dels robots perquè crec que no son lo prou bons per a la humanitat i que d'aqui mès endevant tindran possiblitats de substituirnos.
Perque si daqui mes endevant no paren de constuir mes robots, daqui al futur hi haura una ruina total a tota la terra. I si d'aqui mes endevant no paren dexistir mes robots faran tot el treball per nosaltres, i nosaltres ens quedariem amb braços creuats fen altres coses que no interesarien a la vida com per exemple:estar tota l'estona d'evant de la televisió o jugant tota l'etona etc.
Ademès hi han robots que ens ajuden, amb això hi estic d'acord, però si no paren de fabricar mès i mès robots acabara un dia on la terra nomès estara plena de robots aixì que tenen que anar amb mès encomptar i no fabricar mes robots.Tambè per un sentit dius que per culpa dels robots la gent al final es quedara sense treball, i per l'altre sentit es que no es el mateix tenir un gos o qual sevol altre animal de veritat amb cervell i sentiments, que tenir un robot amb aspecte d'animal sense cervell ni sentiments.

Arribo a la conclusió de que el dia de demà els robots seran els substituts dels éssers humàns mentras nosaltres estem en casa ells els robots faran el treball que fan els humans,amb el qual treuran molts llocs de treball a la gent.

















domingo, 14 de octubre de 2012

El Meu Mamut Kingo

14/10/12                                                             CATALÀ                                                     Yassmina




                                                         EL MEU MAMUT


Un dia jo i la meva familia ens avavem de vacances a Noruega amb tren, un pais molt fred.Quan vam arribar ens vam alquilar un aparcament per dormir i descansar.El meu germa i jo ens aburriam i sense que s'anadonessin els nostres pares vam sortir a passegar per la montaña que estava tota plena de neu tots sols.Vam arribar a una cova i vam decidiri entrari.Al entrari vam veure una especie de cosa peluda de color marro.El meu germa es va penssar que era una pufa gran i es va seure sobre.Jo li vaig recomenar que no hi pujes però el hi va pujari.¡Era un mamut, vaig exclamar! però ell no hi volia vaixar el mamut es va aixecar i el meu germà es va caure.I vam sortir corrents però desprès vam decidir tornari i els dos ens hi vam impressionar moltisim.El pobre tenia gana, jo li vaig anar a buscar menjar i el meu germà es va quedar cuidant al mamut.Mès endevant vam pensar quin nom possarli i ens hi vam adonar de que era un noi llabors el meu germà li va possar de nom Kingo un  nom precios per a un mamut.Era molt carinyos i es veia que es va quedar sol sense la seva familia,en aquella cova,durant 45 milion d'anys.I era l'unic que existia durant la epoca.Jo i el meu germà vam decidiri mantenir en secret tot el que haviem descobert.I cada dia anavem a visitar-lo fins que un dia hi vam reaccionar.Vam penssar perquè mantenir-lo en secret si podriam ser uns bos cientifics i tambè perquè no som lo prou capasos de cuidar-lo durant molt temps.Va arribar un dia que la noticia aquesta del mamut es va escampar per tot el mon.A nosaltres ens van felicitar,vam sortir per tots els diaris de tot el mon i vam poder ser millonaris la meva familia i jo gracies al descobriment aquest del mamut.Però el pobre mamut Kingo el van d'haver de tranpotar-lo a un lloc de suisa perquè alla hi havia com una especie de magatzem per analitzar als animal que s'anaven descobrint.I aquest descobriment va quedar com una llegenda amb el nom del mamut Kingo.Finalment el mamut va viure feliç i nosaltres tambè.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
                                         Mai oblidarem aquesta noticia del mamut!



                                           





sábado, 29 de septiembre de 2012

La descripció.




La Montse és una persona molt amable,generosa,intel·lgent,comprensiva,ordenada,simpàtica,agradable,feliç i bona persona. A ella no li agraden les baralles,la violéncia i que la gent parli malament d'ella.Jo a la Montse la conec des de l'any passat, és la meva ex professora de 5è però ara ha passat a ser la cap d'estudis de l'escola. D'edat és madura, té entre 40 i 50 anys, d'alçada és mitjana i és una persona normal i prima.Té els cabell curts,arrissats i de color negres , els ulls marrons clars,brillants i petits.
La seva cara és fina,fresca,prima,bonica i suau i les seves orelles són rodones i petites.
Les seves galtes són toves,rosades i suaus, el seu nas és fi recte i petit.
 La seva boca no és ni gran ni petita, és normal, i riallera i els seus llavis són fins,prims i llargs, les seves dents són blanques,rectes i netes.
Les seves celles són altes,amples i fines i els seu coll és llarg i llis.
Els seus braços són prims i llargs i les seves cames són llargues,primes i rectes.
La Montse quasi sempre porta el mateix collaret i sempre vesteix amb colors foscos i bonics.
Tè una fill de 15 anys, una filla de 9 anys i un marit. A mi em cau molt bé la Montse i ha sigut una de les millors professores que he tingut a la meva vida.

                                                AIXÍ ÉS LA MONTSE !


sábado, 22 de septiembre de 2012

Lifted

   23/09/2012                                            LIFTED                             YASSMINA


   
                                                                         


                                                          ELS DOS EXTRATERRESTRES




                                                         L'explicació

Una nit tota fosca, on només es veia la lluna un arbre un molí i un camp. En mig d'aquell camp hi havia un home tot sol dintre d'una casa.
Al cap d'una estona venia una nau especial, i dintre hi havian dos extraterrestres  que volian  apduir l'home que hi havia dintre la casa. Un dels extraterestres era el que s'han cargaba de la maquina que hi havia a la nau, i amb ell estava el seu profesor que li deia com tenia que fer servirla.
A continuació l'extraterestre petit no s'havia que fer i tota l'estona anava clicant els botons pero no s'havia com treure l'home de la casa, i la casa la va arruinar tota.
El seu professor tota lestona li estava mirant amb una cara extraña pero el pobre petit estava molt abargoñit.
El professor li va dir: deixam un moment que jo tarreglare tot aquest dessastre que has fet,
li va endresar a l'home tota la casa, li va tapar amb la sabana del fret que hi havia i fins i tot li va posar bé les flors i les va regar
Més tard el van poder abduir i portar-lo a la nau però l'extraterrestre petit sensavoler va clicar a un botó que no era el que tenia que clicar i va caure l'home.
Dintre d'una estona és van marxar però en un moment van caure sobre la casa de l'home i el van aplastar però quan van aixecar la nau nomes va quedar:la cama,la taula petita amb el gerro de flors i l'home dormint en la seva cama s'ense donarse compte de tot lo malament que ho va passar.
Finalment els extraterrestres van poder marxar i l'home no el van poder andur amb ells.